"Tir al Fatxa": Arran fa pràctiques de tir amb Orriols, Netanyahu o Trump 4:00 AM (last hour)
Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat l'Acampallengua, a Felanitx (Mallorca), impulsat per Joves de la Llengua. En el marc d'aquesta trobada reivindicativa a favor del català, Arran ha organitzat l'activitat coneguda com a "Tir al Fatxa" en què els participants llancen pintura contra una pancarta amb imatges de dirigents polítics que consideren adversaris.
A la publicació d'Arran a X sobre l'Acampallengua apareixen les fotografies de Donald Trump, Javier Milei, Sílvia Orriols i Benjamin Netanyahu
Aquesta acció no és nova. Les joventuts de la CUP ja va organitzar una activitat similar a Sant Cugat el febrer de 2025, anomenada "Apunta al Fatxa", en el marc d'una gimcana titulada "Batallem StQ: proves per grups". En aquella ocasió, els participants van llançar esponges amb pintura contra una pancarta que incloïa els logotips de Vox i Aliança Catalana, una foto d'Elon Musk i una captura d'una piulada de Marcos Rodríguez, portaveu de Vox a Sant Cugat, que enaltia l'entrada de les tropes franquistes al municipi el 1936. Aquest acte va ser denunciat per Vox a la fiscalia per un possible delicte d'odi i amenaces amb agreujant de discriminació.
Aquest cap de setmana hem presentat el Programa Ecosocialista a l'Espai Rebel, l'espai d'Arran i el @SEPC_nacional, de l'#Acampallengua25 de @jovesllengua
— Arran (@Arran_jovent) April 8, 2025
Acabem amb el model turístic. Lluitem per uns Països Catalans lliures de tota explotació i dominació! pic.twitter.com/BZGxK4EKTC
Rull: “Sense l’aportació dels gitanos, Catalunya no seria tal com l’entenem” 3:30 AM (2 hours ago)
Entitats gitanes han reclamat des del Parlament que es combati l’antigitanisme i se’ls reconegui institucionalment com a poble. Així ho han fet en el marc de l’acte institucional amb motiu del dia internacional del poble gitano. Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha lamentat que l’antigitanisme és “una forma de racisme que malauradament no s’ha erradicat del tot”. “Davant d’aquest fet la seu de la sobirania de Catalunya vol mostrar la seva solidaritat amb el poble gitano i combatre les causes d’aquest antigitanisme”, ha afegit. A més, Rull ha afegit que “Catalunya sense l’aportació dels gitanos no seria Catalunya tal com l’entenem”.
La Filmoteca, obligada a rectificar: ‘La tomba de les lluernes’ es projectarà amb subtítols en català 3:00 AM (2 hours ago)
La Filmoteca de Catalunya ha rectificat la seva decisió inicial i finalment projectarà la pel·lícula 'La tomba de les lluernes' ('Hotaru no haka'), en versió original en japonès, amb subtítols en català. L’obra mestra d’Isao Takahata produïda per Studio Ghibli forma part del cicle Aula de Cinema 2024-2025 i es podrà veure aquest dimecres a les 17 hores i el diumenge 20 d’abril a les 20 hores.
La decisió arriba després d’una intensa onada de crítiques a les xarxes socials, especialment a X, on usuaris van denunciar que la Filmoteca optés inicialment per una versió amb subtítols en castellà, malgrat haver estat i doblada i subtitulada al català.
La pressió popular ha demostrat, una vegada més, que la veu de la ciutadania pot canviar el rumb de les decisions institucionals. L’anunci inicial de la Filmoteca, que descrivia el film com “extremadament dur i trist” i destacava el seu valor com a obra contra la guerra, es va veure ràpidament eclipsat per la polèmica lingüística. Davant la insistència dels usuaris i el ressò mediàtic, la institució ha optat per escoltar les demandes i garantir que 'La tomba de les lluernes' es pugui gaudir en versió original en japonès, amb subtítols en català, en coherència amb la seva missió de promoure la cultura i la llengua del país.
La versió d'Hotaru no haka (La tomba de les lluernes), d'Isao Takahata, que podreu veure a #AulaCinema serà Versió original en japonès amb subtítols en català.https://t.co/A75SFlVJWC
— Filmoteca Catalunya (@filmotecacat) April 8, 2025
Una obra mestra que arriba en les millors condicions
'La tomba de les lluernes' narra la tràgica història de Seita i Setsuko, dos germans orfes que intenten sobreviure als estralls de la Segona Guerra Mundial després del bombardeig de Kobe. Basada en la novel·la d’Akiyuki Nosaka, aquesta peça d’animació, estrenada el 1988, és un crit contra la guerra i un retrat devastador de la innocència perduda. Amb la seva animació senzilla però carregada d’emoció, l’obra de Takahata és una de les joies del catàleg de Studio Ghibli i una oportunitat única per als espectadors catalans de connectar amb aquest clàssic en la seva llengua.
Sergio Rodríguez: Exalta Franco, fa callar una periodista i ara, una botifarra a un diputat del PSIB 2:00 AM (3 hours ago)
Després d'haver estat dues vegades al punt de mira durant aquesta última setmana, aquest matí Sergio Rodríguez ha fet la botifarra al diputat del PSIB Ares Fernández. El gest ha estat causa d'una discussió on Fernández retreia l'actitud del diputat d'extrema dreta amb la periodista d'IB3.
El socialista ha posat sobre la taula el nomenament del nou director d'IB3, Josep Codony, i les posteriors dimissions, qüestionant així si això "garanteix l'estabilitat, la independència i la pluralitat del servei públic". Aleshores, el polític ha aprofitat per recordar l'incident d'ahir a la radiotelevisió de les Illes Balears quan Rodríguez va manar a callar la moderadora i directora del programa Marta Garau, després que aquesta corregís una afirmació seva sobre la composició de la cua de l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI).
El gest del polític espanyolista ha fet que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, l'hagi hagut de cridar l'atenció: "Comporti's". Ja és la tercera polèmica de Rodríguez aquesta setmana: la primera, fent apologia del franquisme. La segona, per acusar de “parcial” a la periodista Marta Garau en un debat polític, on ella va voler contextualitzar les seves paraules després que el polític d'ultradreta afirmés que totes les persones que fan cua a la seu de l'Institut Balear de l'Habitatge són "senyores amb vel o senyores vestides d'hindú".
ERC relleva Mombiela com a responsable de Compliment i hi situa Ingla, membre de la 'comissió de la veritat' 12:15 AM (5 hours ago)
ERC ha rellevat Lluís Mombiela com a responsable de Compliment i hi ha situat Mireia Ingla, tal com ha avançat l''Ara' i han confirmat a l'ACN fonts del partit. El canvi es va aprovar a l'executiva de la setmana passada i així es va informar dissabte al Consell Nacional. Ingla, exalcaldessa de Sant Cugat, va formar part de la 'comissió de la veritat' que investigava l'anomenada estructura B. De fet, ara ella és qui haurà de culminar la investigació oficial del partit sobre el mateix tema.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, va cessar Xavier Mombiela -per manca de confiança-, responsable de compliment fins el desembre de 2024, quan va ser reelegit com a líder del partit. El va substituir Lluís Mombiela -amb qui no comparteixen parentiu-, que ara ha estat rellevat per Ingla.
La feina de Lluís Mombiela -ara ja exresponsable de Compliment- aquests 4 mesos havia aixecat algunes crítiques entre el partit. Algunes veus asseguren que no estava investigant com calia el cas de l'estructura B.
La direcció argumenta que el seu nomenament era provisional, i que ja estava pactat que deixés el càrrec després del congrés de Martorell de mitjans de març. Lluís Mombiela volia deixar enllestida la investigació sobre 'la B', però no ha estat així.
Ingla té el repte ara de culminar aquest cas, que ja va iniciar Xavier Mombiela -el predecessor de Lluís Mombiela-. El fet que Ingla formés part de la 'comissió de la veritat' també ha aixecat algunes crítiques entre les files republicanes.
Quan enllesteixi la investigació, l'haurà d'entregar a la Comissió de Garanties, que és l'òrgan que pot decidir si aplica alguna sanció a les persones investigades. L'executiva posteriorment haurà de ratificar la decisió, si s'escau.
La nova responsable de compliment, que ha d'actuar amb independència de la direcció, es va posicionar a favor de la candidatura Militància Decidim, liderada per Junqueras.
El Barça prohibeix expressament posar l’escut de l’entitat damunt la bandera espanyola 12:00 AM (5 hours ago)
La publicació d'una fotografia d'un espectador al Barça- Betis del passat dissabte, mostrant una bandera espanyola amb un escut del FC Barcelona ha obert a X un debat sobre la catalanitat del club i la seva projecció mundial.
Mucho honor a este tío, somos cada vez más, están acojonados. pic.twitter.com/In0R1QqsGJ
— nacionalbarcelonista (@nacionalfcb) April 5, 2025
Una discussió que està tacada per l'espanyolisme, en tant que titlla de "racistes" a tots aquells que proclamen les arrels catalanes del Barça, com si la resta d'equips amb la mateixa projecció mundials no tinguessin unes arrels o vincles amb una ciutat o país, i això impedís que tinguessin seguidors de tot el món.
Un dels que més ha defensat aquesta postura és el youtuber Mancuer, un dels més populars en castellà dedicats a parlar de l'actualitat de l'entitat blaugrana, amb més de 700.000 seguidors. Aquest creador de contingut ha afirmat que "el Barça és universal", amb la intenció de negar la catalanitat del club i insinuar que res català pot tenir aquesta projecció.
Una afirmació absurda, negada pels estatuts del mateix FC Barcelona, que parla explícitament d'aquesta unió entre país i entitat, a més de la forta identificació que hi ha hagut amb Catalunya al llarg de la història.
Pel que fa a la projecció internacional, el Reial Madrid representa l'espanyolisme i ningú li discuteix que ho sigui, perquè tinguis fans arreu del planeta. A més, el Celtic de Glasgow, el Glasgow Rangers, el Livorno, el Sankt Pauli d'Hamburg, el Palermo o la Lazio, són també clubs lligats al nacionalisme, la religió, l'antifeixisme o el feixisme, i ningú discuteix el seu caràcter o senyes d'identitat pel fet de voler-ne formar part. Així, els qui sentin simpatia per la causa escocesa o siguin catòlics escollirien el Celtic, mentre el Rangers representa l'unionisme britànic i el protestantisme.
El Barça, com tots els clubs que llicencien productes, té una guia oficial de marca que reflecteix els valors i la història del club i estableix unes normes de disseny oficials amb restriccions sobre l'ús de certs símbols que anessin contra la seva identitat. Un d'ells, per exemple, seria la fabricació de banderes espanyoles amb l'escut.
El dissenyador badaloní, Isaac Zamora, ha participat en la creació de productes oficials del club per al Japó, país on resideix, i que "dins les normes de marca del FCB que expressament prohibit posar l'escut de l'entitat damunt la bandera espanyola. Aquest drapot no està autoritzat pel club".
Clar, català i universal.
He trobat les planes on ho especifica. https://t.co/cnIUtxXnXB pic.twitter.com/uOrG4Xs5Zw
— Tobuushi (@tobuushi) April 7, 2025
'La tumba de las luciérnagas'. La Filmoteca prefereix programar en castellà títols disponibles en català 7 Apr 9:30 PM (8 hours ago)
La Filmoteca de Catalunya ha anunciat la programació de 'La tomba de les lluernes' ('Hotaru no haka'), una de les obres més icòniques del cinema d’animació japonès, dirigida per Isao Takahata i produïda per Studio Ghibli el 1988. Aquesta pel·lícula, que forma part del cicle Aula de Cinema 2024-2025, es projectarà aquest dimecres a les 17 hores, amb una presentació a càrrec d’Òscar G. Pinazo, alumne de la UPF, i el diumenge 20 d’abril, a les 20 hores. Tanmateix, la decisió de la Filmoteca de projectar aquest film en versió original amb subtítols en castellà ha generat una forta controvèrsia a X, ja que la pel·lícula està disponible tant doblada com subtitulada en català.
Prepareu mocadors que LA TUMBA DE LAS LUCIÉRNAGAS arriba a #AulaCinema
— Filmoteca Catalunya (@filmotecacat) April 7, 2025
Una història dura, trista, pausada i poètica que explica la història de dos germans orfes després d’un bombardeig a la ciutat japonesa Kobe durant la Segona Guerra Mundial.
Entradeshttps://t.co/A75SFlVJWC pic.twitter.com/DIuiizzS6W
Una decisió qüestionable
La notícia, compartida a través de les xarxes socials de la Filmoteca, ha provocat una onada de crítiques. Molts usuaris han expressat la seva indignació pel fet que una institució depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dedicada a la preservació i difusió del patrimoni audiovisual amb un especial èmfasi en la cultura catalana, opti per una versió amb subtítols en castellà quan existeix una versió en català accessible. “Que està doblada al català, hòstia!” exclamava un usuari a X, mentre que un altre es preguntava: “Filmoteca de Catalunya o de Càceres?”. Les reaccions apunten a un sentiment de frustració davant el que alguns consideren un “sabotatge” contra la llengua catalana.
La Filmoteca programant en VOSE una pel·lícula que està doblada (i probablement subtitulada) al català. Anem bé... https://t.co/Rz3BrSPlv1
— Doblatge en català (@DoblatgeCatala) April 7, 2025
Fragment de "La tomba de les lluernes" amb @DoblatgeCatala: pic.twitter.com/YnyPON963I
— Samfaina visual (@samfaina_visual) April 7, 2025
Que està doblada al català, hòstia!
— Sobequet blau (@Sobequetblau) April 7, 2025
Filmoteca de Catalunya o de Càceres?
— Xavier (@XavierSerraM) April 7, 2025
'La tomba de les lluernes': una obra mestra del cinema d’animació
'La tomba de les lluernes' és una pel·lícula d’animació japonesa que narra la història de dos germans orfes, Seita i Setsuko, que lluiten per sobreviure després d’un bombardeig a la ciutat de Kobe durant la Segona Guerra Mundial. Basada en la novel·la semiautobiogràfica d’Akiyuki Nosaka, l’obra d’Isao Takahata és coneguda per la seva cruesa i per la seva capacitat de transmetre emocions profundes a través d’una animació senzilla però impactant. Sovint considerada un film contra la guerra, la pel·lícula ha rebut elogis internacionals i és vista com una de les obres més commovedores del catàleg de Studio Ghibli.
La Filmoteca descriu el film com “extremadament dur i trist”, destacant com mostra “sense concessions” l’impacte de la guerra en els infants, les víctimes més fràgils dels conflictes. La seva programació dins de l’Aula de Cinema ofereix una oportunitat única per redescobrir aquesta obra mestra, tot i que la decisió sobre la llengua de projecció ha eclipsat part de l’entusiasme inicial.
À Punt prioritzarà el castellà en la programació 7 Apr 8:30 PM (9 hours ago)
"La decisió de la nova direcció de la radiotelevisió pública valenciana d'incrementar la presència del castellà és un atac directe al valencià, que arracona la llengua pròpia en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina", afirmen des de Plataforma per la Llengua. La decisió, a més, vulnera la normativa vigent a l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'ús i ensenyament del valencià i la legislació internacional. L'entitat iniciarà una campanya per sensibilitzar la població que podrà seguir mirant les sèries i pel·lícules en valencià canviant la configuració d'àudio del televisor.
La incorporació del castellà a la televisió pública ha estat un dels primers atacs al valencià que ha anunciat el president del consell d'administració de la televisió autonòmica, Vicente Ordaz, en la seua primera entrevista després d'assumir el càrrec, amb la pressuposada intenció de "millorar l'audiència". En aquest sentit, reduint-hi el pes del valencià, À Punt eliminarà el seu valor afegit i diferenciador, que ha permès fins ara fidelitzar el públic precisament per aquest aspecte: ser l'única oferta audiovisual en valencià, la llengua pròpia del país.
Pel que fa a la programació, no ha estat l'única decisió que ha suposat una agressió lingüística al valencià. En aquesta mateixa línia, els nous responsables de la radiotelevisió pública valenciana han posat el nou magazín 'Fora de cobertura' en mans de Donís Salvador. Es tracta d'un ferm partidari del secessionisme lingüístic, que és membre de la junta de govern de la institució blavera Lo Rat Penat i que, per tant, no només renega de la unitat de la llengua, sinó que promou un model de llengua anticientífic i contrari a la norma dictada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el model pel qual ha de vetllar, legalment, la corporació pública. Aquesta decisió contribueix encara més a restar prestigi a la llengua i és un pas més per subordinar el valencià a la llengua castellana, folkloritzar-lo i convertir-lo, d'entrada, en una llengua d'ús restringit per acabar fent-lo desaparèixer.
A més, la nova direcció de l'entitat ha cancel·lat diversos programes emblemàtics que, fins que no hi haja noves temporades, se substituiran per reposicions, contingut d'arxiu o programes reciclats de Telemadrid que s'emetran, evidentment, en castellà. Per a Plataforma per la Llengua, "és irònic que els que més treballen per impedir que els mitjans en català de les Illes Balears i Catalunya es puguen veure al País Valencià no tinguen cap problema a emetre contingut en castellà d'una televisió autonòmica amb qui el País Valencià no comparteix ni frontera administrativa: Telemadrid".
L'ONG del català assenyala que aquestes decisions responen a una estratègia més àmplia de minorització del valencià en tots els àmbits, que s'afegeixen a altres polítiques impulsades recentment, com ara l'acord pressupostari entre el Partit Popular i Vox, i la consulta sobre la llengua vehicular als centres educatius impulsada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira. En aquest context, l'entitat ha impulsat mobilitzacions per defensar la ràdio i la televisió valencianes en llengua pròpia des de la creació de la nova llei de PP i Vox sobre la corporació audiovisual del País Valencià, que va obrir a porta a incloure contingut en castellà a la programació d'À Punt.
La llengua, la raó de ser de la televisió pública
Ordaz ha incidit en l'audiència per justificar el nou atac al valencià en connivència amb el govern de Carlos Mazón i la seva Llei d'À Punt, sense tindre en compte les funcions bàsiques i la responsabilitat legal de l'ens. Una televisió pública, a diferència del que ha dit Ordaz, no ha d'"intentar competir a una Champions", sinó que ha de mantenir el caràcter de servei públic, amb continguts propis de qualitat i ser una eina de promoció i difusió de la llengua pròpia, ja que en cap moment es pot entendre l'ens públic com un espai privat que ven espai publicitari. En qualsevol cas, per l'entitat és un fals debat, atès que el valencià no està renyit amb les bones audiències si els continguts són bons.
Per això, atés que el valencià és la llengua oficial del País Valencià, tal com reconeix l'Estatut d'Autonomia, incorporar més contingut en castellà i prioritzar-lo implica un greu atac contra els mandats que obliguen els ens públics a protegir el valencià. La decisió, a més, vulnera la legislació internacional, en concret la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que estableix clarament l'obligació de garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals. També contradiu la Llei d'ús i ensenyament del valencià, que obliga la Generalitat Valenciana a impulsar el valencià als mitjans de comunicació de la seua competència.
L'opció dual amb preferència en castellà obrirà una escletxa digital a la ciutadania valenciana
L'aposta per introduir el castellà en la graella de la cadena planteja oferir-lo com a primera llengua (la llengua predeterminada) en l'emissió dual de les pel·lícules i sèries, així com en altres espais. En aquest sentit, l'audiència haurà de configurar la selecció del valencià cada vegada que vulga veure un contingut, un procés que generarà una escletxa digital intergeneracional i impossibilitarà que una part de la població accedisca als continguts en llengua pròpia, en un entorn mediàtic on l'hegemonia del castellà és inqüestionable. Tot i que l'entitat continuarà batallant per evitar que això s'imposi, també arrencarà una campanya comunicativa perquè tothom sàpiga que pot continuar veient pel·lícules i sèries doblades al valencià si així ho tria a la configuració del televisor. En aquest sentit, la campanya explicarà a tothom com pot canviar la llengua de l'àudio i triar el so en valencià.
On està el sostre de cantar en català? The Tyets es qüestionen fins on poden arribar 7 Apr 7:45 PM (9 hours ago)
The Tyets és un dels grups en català més importants de l'actualitat. El passat divendres estrenaven el seu nou disc 'Cafè pels més cafeteros' (Luup Records, 2025), dos anys després d''Èpic solete' (Luup Records, 2023), el treball que els va situar al capdamunt del panorama musical nacional.
A una de les noves cançons, "Un petonet", Oriol de Ramon i Xavier Coca, els dos cantants de la formació, reflexionen en una estrofa sobre la decisió de cantar en català "Em van dir: canta el català / I els vaig dir: digues per què / Si el món és gros / Jo vull quedar-me amb tot / Però també ho faré". Aquestes frases, que van de l'ambivalència al compromís amb el català, podrien generar una discussió sobre la visió que tenen del català, tant The Tyets com altres projectes fets aquí. Com encaixa cantar amb la llengua pròpia, amb la voluntat de trobar una sortida de la proposta a l’escena global.
Una reflexió pragmàtica sobre l'abast real de cantar en català en un mercat dominat per l'anglès o el castellà. A "Un petonet", la determinació i fidelitat és clara; "també ho faré" i la fan al costat de l'artista badaloní, Juan Magán, que ha fet tota la seva carrera en castellà, instaurant el gènere de l'electrollatí, sent pioner de reggaeton a l'Estat i amb molt d'èxit també al continent americà.
Artistes en català internacionals
Obrint Pas, Zoo, Oques Grasses, Txarango, Doctor Prats són algunes de les bandes conegudes per haver tocat amb regularitat no només fora de les nostres fronteres, sinó per haver fet el salt a altres continents, principalment a Amèrica i Àsia. Els mateixos The Tyets van realitzar dues gires per ciutats europees el 2023 i el 2024, amb gran èxit de públic.
Els mataronins ja han manifestat també la seva voluntat de no fer música en castellà, sent conscients que cantar en la seva llengua els ha portat on estan, assolint rècords com ser el primer grup en català amb més d’un milió d’oients mensuals a Spotify. En aquest tema, es pregunten sobretot, fins on més poden arribar.
RACó POèTIC: Variacions d'una mateixa, de Joana Abrines 7 Apr 7:30 PM (10 hours ago)
Creus que ets com dius
Creus que dius com ets
Creus com ets que dius
Creus com dius que ets
Que creus com ets dius
Que dius com creus ets
Que ets com dius creus
Que com creus dius ets
Ets com creus que dius
Ets que dius com creus
Ets que creus com dius
Ets com dius que creus
Com dius que creus ets
Com creus que ets dius
Com ets creus que dius
Com que creus dius ets
Dius que ets com creus
Dius com creus que ets
Dius que creus com ets
Dius com ets que creus.
LLIBRE - No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell 7 Apr 7:15 PM (10 hours ago)
Amb setanta anys i després de passar un tumor maligne, Marina Rossell ha decidit explicar-ho tot a Albert Om. 'No faré cap més llibre' no és una biografia, tampoc una entrevista. A través d’un seguit de converses íntimes entre el periodista i la cantant, Albert Om recull en un diàleg ple de complicitat el testimoni definitiu de Marina Rossell, una vida plena d’històries. És el retrat íntim d’una dona lliure que desconcerta, commou i sobretot, emociona: "La Marina Rossell no s’assembla a ningú".
Ens parla de la seva infantesa a pagès a la seva arribada a Barcelona amb setze anys, de les primeres feines, la descoberta de la gran ciutat. De la consciència adquirida del do d’emocionar amb la música. De la seva tenacitat com a artista. De la seva relació amb el sexe, de les vegades que s’ha enamorat. I de la seva família, els germans i els amics de l’ànima. Del gran èxit "La Gavina".
Biografia de l'autor
Albert Om (Taradell, 5 d'octubre de 1966) és un periodista català. A la televisió ha conduït i ha participat en programes com 'Malalts de tele', 'El club' i 'El convidat', i a la ràdio amb programes com 'Lhora del pati' i 'Islàndia' a Rac1.
RTVE no vol confrontacions amb 3Cat 7 Apr 7:30 AM (22 hours ago)
El president de la Corporació Espanyola de Ràdio i Televisió (RTVE), José Pablo López Sánchez, ha assegurat que el nou canal en català arriba per "complementar l'oferta a Catalunya". "Tenim el compromís de col·laboració amb la CCMA i la resta de mitjans públics, com La Xarxa", ha precisat en la roda de premsa de presentació del projecte des de Sant Cugat. López ha avançat que el nom del canal no està tancat i descarta que esdevingui "mai" un motiu "d'enfrontament", perquè el diàleg és la "base dels acords". Les emissions tècniques començaran per la Diada amb la meitat dels continguts en català -que creixeran progressivament- i la resta de programació en castellà amb produccions del centre cugatenc. Es preveu la temporada comenci a la tardor
El nou canal íntegrament en català de RTVE neix amb un pressupost de 8 milions d'euros per la primera temporada, que creixerà fins als 11 milions l'any que ve. El projecte farà desaparèixer les desconnexions per La 2, però l'ens mantindrà les dels informatius de La 1 i el 24 hores. La majoria de les produccions seran pròpies i, la resta, es contractarà com a producció externa.
Segons López, el nou canal neix per "fer valdre" el centre de producció de Sant Cugat, el segon més important que tenen a Espanya. "És un projecte de futur que ha de reforçar els mitjans humans, tècnics i econòmics de Sant Cugat", ha precisat. Alhora, creu que és una oportunitat per "fomentar el talent i la indústria audiovisual" amb noves finestres. "RTVE vol ser com la realitat del país, diversa i plurilingüe", ha conclòs.
En una línia similar s'ha expressant Miquel Calçada, conseller de l'ens, que ha demanat evitar veure el projecte com una "confrontació amb cap altre corporació" i demana mirar "més enllà de discutir un nom". En aquest sentit, ha assegurat que mai participaria d'una iniciativa que no busqués "sumar": "La sana competència ens ha de fer millor a tots, a nosaltres també".
Franges que evitin la fragmentació
La nova iniciativa reagruparà els programes que actualment s'emeten en desconnexió i que, segons Oriol Nolis, director del projecte, permetran donar-los una major "visibilitat" i "estabilitat" a la graella. "Fins ara eren a finestres inestables i febles", ha qualificat. S'organitzaran en franges horitzontals que evitin la fragmentació d'audiències. Per Nolis, el canal vol esdevenir una "televisió de proximitat sensible" a la realitat catalana.
El projecte serà "generalista" amb una oferta "complementària" al que s'ofereix a altres canals. L'objectiu és seduir una "bossa de públic" transversal que entenen que està "orfe a la televisió linial". "Volem oferir programes que no s'estiguin fent i posar-ho a la graella", ha avançat Nolis. De la seva banda, la directora de continguts, Laura Folguera, ha explicat que volen captar nou públic amb una oferta "fidelitzada": "Volem reivindicar-nos i reposicionar-nos a Catalunya".
Per ara, els responsables del nou canal tenen un "primer esbós" de la graella, que presentaran entre l'octubre i el novembre. Un dels pilars fonamentals serà el 'Cafè d'idees', de Gemma Nierga, que ha assegurat que el nou canal en català els "dibuixa". "Per fi esdevé una realitat un projecte en el que havíem somiat", ha celebrat la periodista. Al costat del programa de Nierga, hi haurà altres propostes ja en emissió actualment, com 'La recepta perduda' o 'Altaveu'. També mantindran els informatius del migdia i al vespre.
(VÍDEO) "President, a Picassent": Grandiosa escridassada a Mazón a la UPV 7 Apr 6:30 AM (23 hours ago)
El president valencià, Carlos Mazón, ha fet acte de presència a la Universitat Politècnica de València (UPV) per la presa de possessió del nou rector, José Esteban Capilla. Desenes d'estudiants de la universitat han esperat la seua arribada per poder rebre'l amb pancartes on es llegien lemes com "El president a Picassent" i "Mazón go home".
Prèviament, a l'arribada de Mazón, ja s'havia preparat un blindatge policial per tal d'evitar l'encreuament entre els protestants i el president. Tot i la presència policial que la universitat havia demandat, els antidisturbis i les tanques no han estat suficients per a frenar als estudiants que condemnaven la gestió de la DANA. El líder del PP valencià ha baixat del cotxe el més a prop possible de la porta principal, a tan sols sis metres, i ha rebut les protestes i els crits de "Mazón dimissió" i "fora feixistes de la universitat".
Mazón ha acudit a la universitat amb l'alcaldessa de València, María José Catalá, i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé. A la manifestació també s'ha condemnat la posició del nou rector per ser còmplice amb els del PP. A les pancartes també hi havia el missatge de "Capilla dimissió".
El diputat de Vox que va celebrar "la victòria" de Franco ara mana callar una periodista d'IB3 7 Apr 4:00 AM (yesterday, 4:00 am)
El diputat de Vox al Parlament de les Illes Balears, Sergio Rodríguez, torna a situar-se al centre de la polèmica. Aquest dilluns, durant la tertúlia política del programa 'Al Dia' d'IB3 Ràdio, Rodríguez ha intentat fer callar la periodista Marta Garau, directora i presentadora del programa, després que aquesta corregís una afirmació seva sobre la composició de la cua de l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI). L'incident ha provocat una condemna unànime de MÉS per Mallorca, que considera que l'extrema dreta no pot condicionar el futur de la radiotelevisió pública, i ha reobert el debat sobre l'actitud de Vox envers la llibertat de premsa i la memòria democràtica, recordant el seu historial controvertit, com quan va celebrar "la victòria de Franco" al Parlament, el passat 1 d'abril, coincidint amb la data que el general revoltat contra la república va donar per finalitzada la guerra, donant principi al seu règim dictatorial.
"Els periodistes no han de contradir-me"
L'episodi ha tingut lloc quan Rodríguez va assegurar a la tertúlia que a la cua de l'IBAVI només hi havia "senyores amb vel i senyors vestits d'hindús". Garau, aprofitant que els estudis d'IB3 estan al costat de les oficines de l'entitat pública que gestiona l'habitatge, va replicar: "Hi entrem cada dia i, sense discriminació, crec que hi ha gent de tota mena de perfils". Aquesta intervenció va desencadenar l'empipament del diputat que va respondre: "Senyora, jo no entraré en debat amb la moderadora, que el que ha de fer és no entrar en debat amb mi, crec que no és la seva funció". L'altre presentador del programa, Jaume Noguera, va defensar Garau, afegint que "no és parcialitat, som 40 periodistes que ho podem dir perquè ho veiem cada dia".
Rodríguez, però, va insistir en la seva crítica: "La parcialitat que està demostrant és per fer-s'ho mirar, mai havia sentit un membre d'IB3 interrompre i portar la contrària a un representant polític". Fonts presents a la tertúlia han confirmat a 'Diario de Mallorca' que la periodista es limitava a verificar una dada, una pràctica habitual en el periodisme. La portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas, va defensar Rodríguez en roda de premsa, afirmant que "és absolutament lògic" que el diputat assenyali la periodista, i va afegir: "Cada un ha de saber quin és el seu lloc. Jo no hi vaig perquè em van fer el mateix".
MÉS per Mallorca: "L'extrema dreta no pot condicionar IB3"
Des de l'altre costat de l'espectre polític, MÉS per Mallorca ha reaccionat amb duresa, condemnant que el representant de l'extrema dreta "hagi fet callar una periodista d'IB3" i ha exigit a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que retiri la candidatura de Josep Codony com a nou director d'IB3, un càrrec que es votarà aquest dimarts 8 d'abril, amb el suport de PP i Vox. El coordinador general de MÉS, Lluís Apesteguia, ha declarat: "No es pot permetre que aquells partits que pretenen fer callar periodistes que exerceixen la seva tasca de manera correcta, com és defensar la veritat, condicionin el futur de la radiotelevisió pública". Apesteguia ha criticat que el PP, amb declaracions com les del portaveu Sebastià Sagreras —qui va dir que "les tertúlies s'han de produir entre portaveus i els periodistes no han d'intervenir"—, contribueixi a "la persecució de periodistes i alimenti discursos d'odi".
"La victòria de Franco": un antecedent que ressona
Aquest no és el primer cop que Sergio Rodríguez presenta un comportament polèmic. El passat 1 d'abril, durant un ple al Parlament, el diputat de Vox va iniciar la seva intervenció amb una provocació explícita: "Permetin-me que comenci la meva intervenció, jo que soc molt ben manat i obeint al Govern d'Espanya i al seu president Pedro Sánchez, en el seu any de celebració, avui primer d'abril els desitj un feliç dia de la victòria". Aquestes paraules feien referència al triomf franquista a la Guerra Civil el 1939, una data celebrada durant la dictadura com el "dia de la victòria". El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, i el de Més per Menorca, Josep Castells, van exigir que es retiressin del diari de sessions per vulnerar la llei de Memòria Democràtica, que prohibeix l'enaltiment del franquisme.
El president del Parlament, Gabriel Le Senne, també de Vox, va defensar Rodríguez qualificant-ho de "broma" i es va negar a eliminar aquesta intervenció: "No he apreciat més que una broma". L'incident va escalar fins al punt que el Govern espanyol, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, va anunciar que portaria el cas a la Fiscalia. Le Senne va rectificar i l'exaltació franquista va ser retirada, però l'autor, lluny de retractar-se, va declarar a 'Diario de Mallorca' el 4 d'abril: "No me'n penedesc, va ser un comentari en to irònic, sense ànim d'ofendre ningú", i es va emparar en la inviolabilitat parlamentària.
Girona obre un concurs per crear un joc que promogui l'ús del català per Fires 7 Apr 3:45 AM (yesterday, 3:45 am)
L'Ajuntament de Girona ha obert un concurs per crear un joc de les Fires de Sant Narcís que ajudi a promoure l'ús del català sobretot entre els joves. Aquests últims anys s'han fet algunes iniciatives com ara 'Per Sant Narcís cada mosca val per sis!', un joc de memòria amb elements de les fires i un altre amb la icònica mosca com a protagonista. Ara, el consistori vol involucrar la ciutadania en el disseny del joc. Les propostes es podran enviar fins al 27 d'abril a la nit i l'opció guanyadora es comunicarà el 4 de maig dins de la programació del Festival Ludivers, una mostra de jocs que es fa a la ciutat. Un jurat format per experts en llengua catalana jugarà als jocs proposats i escollirà el guanyador.
El concurs està obert a totes les persones majors de 16 anys i cal que el joc estigui adreçat a un públic jove d'entre 12 i 18 anys. A més, ha de ser fàcil d'aprendre i jugable en un temps màxim de 30 o 45 minuts. El joc també ha de tenir les Fires de Sant Narcís com a element inspirador i la cultura popular gironina. A més, cal promoure l'ús del català no només en la redacció de les regles, sinó que cal incentivar-lo durant el joc.
El jurat tindrà en compte aquests elements a part del vocabulari de Fires que es faci servir, la claredat i funcionalitat del joc, l'originalitat i altres valors com la diversitat, la igualtat o la participació de tots els jugadors.
Una vegada es conegui el guanyador, l'Ajuntament de Girona produirà el joc al llarg d'aquest 2025. A més, s'abonarà un premi de 250 euros a aquell qui hagi proposat la iniciativa guanyadora.
L'Audiència rebutja amnistiar els quatre investigats per la protesta contra Felip de Borbó Caldes de Malavella 7 Apr 2:45 AM (yesterday, 2:45 am)
L'Audiència de Girona rebutja amnistiar els quatre investigats per la protesta contra Felip de Borbó a Caldes de Malavella (Selva) el 5 de juliol del 2023, quan el monarca va presidir l'entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi). La interlocutòria tomba el recurs de la defensa i confirma la decisió del jutjat d'instrucció, que ja va desestimar aplicar la mesura de gràcia. L'Audiència descarta que aquesta mobilització entri dins els supòsits de la llei, perquè l'objectiu de la protesta "no era reivindicar la independència de Catalunya sinó manifestar el rebuig a la família real". De fet, el tribunal diu que la concentració contra el Borbó era "un acte obert a qualsevol persona que rebutgés la seva figura, fos o no independentista".
La causa contra els quatre investigats es remunta al 5 de juliol del 2023. Aquella tarda, el monarca i la princesa Elionor van presidir l'entrega dels premis FPdGi, que es van celebrar a l'hotel Camiral del complex de Caldes de Malavella.
Per protestar contra la presència del Borbó, unes 400 persones es van concentrar a l'entrada de Caldes -a uns 4 quilòmetres de l'hotel- perquè a la zona hi havia un fort dispositiu de seguretat. Des d'aquí, els manifestants es van dividir; uns van continuar per la carretera i els altres van anar camp a través.
Hi va haver un grup de 60 persones que van escapolir-se del cordó policial i es van aconseguir acostar al complex. Aquí, un segon cordó policial els va aturar, però una quinzena de manifestants van aconseguir eludir-lo.
Dins aquest darrer grup hi havia els quatre activistes que, després de travessar l'autovia A-2, van aconseguir saltar la tanca del complex de luxe. Els mossos els van interceptar poc després, quan encara es trobaven lluny de l'hotel on s'entregaven els premis. La policia els va denunciar pels delictes de desobediència i contra la seguretat del trànsit (perquè van travessar l'autovia A-2).
Des del principi, els investigats van demanar que s'arxivés el cas, perquè consideraven que s'emmarcava dins el dret de protesta. A més, coincidint amb el dia en què estaven citats a declarar, durant un acte de suport que es va fer a les portes dels jutjats de Santa Coloma de Farners, també van demanar acollir-se a l'amnistia.
L'any passat, el jutjat d'instrucció 4 ja va desestimar sobreseure el cas i també va rebutjar l'aplicació de l'amnistia. En aquell cas, el jutge també va concloure que la petició no s'emmarcava dins els supòsits que recull la llei (dient que, durant la manifestació antimonàrquica, els investigats van travessar l'autovia en diferents ocasions).
"Protesta contra el rei"
La defensa dels investigats va recórrer contra la decisió del jutjat davant l'Audiència de Girona, reclamant que s'apliqués l'amnistia als quatre manifestants. I ara, la Secció Tercera ha tombat el recurs i ha confirmat allò que ja va decidir el jutjat d'instrucció: que la llei d'amnistia no té encaix en aquesta causa.
La interlocutòria recull que "l'objectiu de la manifestació de protesta" d'aquell dia "no era reivindicar la independència de Catalunya, sinó manifestar rebuig a la família reial". "I aquest objectiu pot ser compartit pels independentistes, però també per gent que professi altres ideologies", continua l'Audiència de Girona, posant com a exemples -literalment- els "anarquistes, republicans, comunistes o votants d'En Comú Podem".
"De la mateixa manera que en un acte que tingui per objectiu la independència de Catalunya se suposa que hi assistiran només independentistes, un acte amb la finalitat de rebutjar la presència del rei és obert a tothom qui rebutgi aquesta figura", recull l'escrit del tribunal. "Sigui o no independentista", precisa l'Audiència de Girona, per posar en relleu que, a parer seu, la causa no té encaix dins la mesura de gràcia.
"Un anarquista, per exemple, rebutjarà la presència del rei, però també ho farà amb la independència, ja que busca la supressió de qualsevol Estat", continua la interlocutòria de la Secció Tercera. Per a l'Audiència, admetre que, com sostenia la defensa, la manifestació de Caldes és un acte independentista, suposaria avalar també que a "qualsevol acte on assisteixin persones partidàries de la independència (sigui polític, esportiu, cultural, festiu, etc.) és un acte independentista". "I que, per tant, estaria emparat per la llei d'amnistia; i això, senzillament, no és així", conclou el tribunal.
El Consell de Menorca avala la fragmentació del català 7 Apr 12:45 AM (yesterday, 12:45 am)
El Consell Insular de Menorca ha resolt finalment el recurs d’alçada presentat a finals d’agost de 2024 per l’associació Fem-ho en Català contra les bases de les subvencions al "menorquí", amb una desestimació que arriba quatre mesos més tard del termini legal màxim, segons informa 'dBalears'. La decisió, comunicada el 7 d’abril de 2025, ha estat rebutjada amb contundència per l’entitat, que considera que aquestes ajudes, impulsades per la conselleria de Cultura, Educació, Joventut i Esport, persegueixen com a finalitat una política lingüística de desnormalització del català amb clares influències del gonellisme, una ideologia que busca fragmentar i folkloritzar la llengua catalana a les Illes Balears.
Un recurs contra la fragmentació del català
Fem-ho en Català va presentar el recurs perquè les bases de les subvencions del Consell feien referència al "menorquí" com a objecte de promoció, una denominació que l’associació no rebutja en l’àmbit social però que considera perillosa quan s’utilitza institucionalment per separar les modalitats insulars del tronc comú del català. "Consideràvem —i consideram— que si bé la denominació ‘menorquí’ és més que vàlida i estesa entre la nostra societat, l’ús que en fa el Consell no té per objecte defensar la nostra manera de parlar, sinó reduir el potencial de la llengua que compartim amb deu milions de persones", han assenyalat en un comunicat. Per a l’ens, subvencionar "el català, especialment el menorquí" és un primer pas cap a la folklorització i la degradació de la llengua a una expressió merament local.
L’associació apunta directament al conseller Joan Pons Torres com el responsable d’aquesta deriva. Pons Torres, un polític amb vincles històrics amb el gonellisme, hauria trobat el suport del president del Consell per tirar endavant una política que, segons els crítics, contradiu l’esperit de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Aquest text estableix que les modalitats insulars han de ser objecte d’estudi i protecció, però afegeix que això ha de ser "sens perjudici de la unitat de la llengua" i amb l’objectiu prioritari de normalitzar el català com a llengua pròpia.
Una desestimació controvertida
La resolució del recurs no ha estat exempta de polèmica. La Comissió de Govern del Consell va haver de recórrer al vot de qualitat del president per desestimar-lo, ja que no es va aconseguir una majoria absoluta. PSOE i Més per Menorca hi van votar en contra, defensant la necessitat de protegir la unitat del català, mentre que, sorprenentment, Vox es va abstenir, una decisió que ha generat especulacions sobre possibles pactes tàcits o desinterès per la qüestió lingüística en aquest cas. Malgrat la possibilitat d’interposar una demanda judicial, Fem-ho en Català ha anunciat que no ho farà per evitar les elevades costes judicials, tot i que asseguren que continuaran la seva lluita contra qualsevol política que menyspreï el català.
"Com volen normalitzar la nostra llengua amb aquest desgavell de denominacions per a un únic idioma? La deriva gonella del Consell no té com a objectiu ni promoure ni defensar el menorquí. El què pretén és arraconar la nostra llengua, fer-la petita, insignificant, local i folklòrica", han denunciat des de l’associació.
Un pla amb conseqüències visibles
Fem-ho en Català alerta que els canvis impulsats per Joan Pons Torres i el Consell són inicialment petits, però amb un impacte potencialment devastador a llarg termini. "Es comença modificant la denominació de la llengua; després s’elimina de les activitats públiques —ja no hi ha visites guiades en català al Llatzeret, per exemple—; les autoritats la deixen d’emprar a les seves comunicacions i acabarem amb l’eliminació del requisit per a accedir a la funció pública", han advertit. Aquestes pràctiques ja estan generant malestar entre els menorquins que veuen com la seva llengua perd terreny en l’àmbit institucional i cultural.
Joan Pons Torres i el llegat del gonellisme
El conseller Joan Pons Torres, electe pel PP, és una figura clau en aquesta controvèrsia; conegut pels seus vincles amb el gonellisme, una ideologia nascuda a Mallorca als anys 70 que defensa les particularitats dialectals de les Balears com a formes de desvincular-les del català normatiu. Aquest corrent, encapçalat històricament per figures com Josep Maria Llompart Gonella, ha estat acusada de promoure una visió reduccionista de la llengua per alinear-se amb interessos centralistes que rebutgen la unitat lingüística dels Països Catalans.
Pons i Torres és un furibund anticatalanista, conegut per les seves postures en contra de la unitat de la llengua catalana. Va ser vicepresident de la gonella Fundació Jaume III, un cavall de batalla de l'espanyolisme favorable al secessionisme lingüístic. El 2023, ja com a conseller de Cultura,va intentar el 2023 eliminar la Fira del Llibre en Català i substituir-la per una mostra "d'autors menorquins". Només l'oposició en bloc del sector, que va declinar participar en el nou model que proposava el consell menorquí, va fer recular el dirigent popular.
A més, és autor del llibre 'Sa llengua de Menorca', en el que acusa el català de posar en perill la supervivència del 'menorquí'.
La projecció de cinemà en català perjudica les produccions de Hollywood, segons Trump 7 Apr 12:30 AM (yesterday, 12:30 am)
El govern dels Estats Units d'Amèrica ha publicat un informe de 400 pàgines del Departament de Comerç, titulat 'Informe sobre les barreres al comerç exterior' ('National Trade Estimate Report on Foreign Trade Barriers') per justificar els aranzels que vol imposar. Al document, s'identifica la protecció del cinema en llengües cooficials com el català, el basc i el gallec com una "barrera" al comerç internacional. També situa l'Estat espanyol com un dels membres de la Unió Europea amb regulacions que, segons l'administració presidida per Donald Trump, dificulten l'accés dels productes i serveis dels Estats Units al mercat europeu. L'informe no només critica les normatives audiovisuals espanyoles, sinó que també apunta a altres sectors com el farmacèutic, l'aeronàutic i el digital, amb especial èmfasi en la protecció de les llengües cooficials com un obstacle comercial.
Les regulacions audiovisuals espanyoles sota el punt de mira
L'informe detalla diverses normatives audiovisuals espanyoles que, a parer dels nord-americans, limiten el lliure comerç. Entre aquestes, destaca la regulació que obliga els cinemes a projectar una pel·lícula produïda a la Unió Europea per cada tres dies d'exhibició d'una pel·lícula de fora de la UE. Aquesta proporció s'incrementa a quatre dies si la pel·lícula europea es projecta en una llengua cooficial diferent del castellà, com el català, l'euskera o el gallec. Aquesta mesura, que busca promoure la diversitat lingüística i cultural dins de l'Estat, és qualificada per l'informe com una restricció que perjudica les produccions nord-americanes, especialment les de Hollywood, en limitar el seu temps d'exhibició.
Pel que fa a les plataformes digitals com Netflix o Amazon Prime, l'informe critica l'obligació que el 30% del seu catàleg sigui de producció europea, amb la meitat d'aquest percentatge en una llengua oficial de l'Estat. A més, les empreses audiovisuals amb ingressos superiors als 50 milions d'euros han d'invertir un 5% dels seus ingressos en produccions europees o espanyoles, amb un 40% d'aquesta inversió destinada a productors independents que treballin en qualsevol llengua oficial de l'Estat. Aquestes normatives, segons l'informe, "impedeixen que treballadors i empreses dels Estats Units treguin el màxim rèdit del comerç amb la Unió Europea".
A més, el document assenyala restriccions a la propietat estrangera en el sector audiovisual. Una empresa de fora de la UE no pot posseir més del 25% d'una companyia amb llicència de televisió digital terrestre, i la suma total de capital no europeu no pot superar el 50%. Aquestes limitacions, segons els Estats Units, restringeixen la capacitat de les empreses nord-americanes per operar lliurement al mercat de l'Estat espanyol.
Un atac més ampli a la UE i a Espanya
L'informe no es limita a criticar Espanya, sinó que apunta a la Unió Europea en el seu conjunt, al·legant que els productes i serveis nord-americans s'enfronten a "barreres persistents" que limiten l'accés al mercat europeu. Entre les crítiques generals, hi ha la complexitat dels processos legals al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), els quals, segons l'informe, poden allargar-se anys sense oferir solucions clares, i la manca d'uniformitat en les regulacions duaneres entre els estats membres.
El document de l'administració Trump també aborda altres sectors. Per exemple, denuncia els subsidis europeus a Airbus, en els quals l'Estat espanyol participa juntament amb el francès, l'alemany i el belga, com una pràctica que distorsiona la competència amb empreses nord-americanes com Boeing. En l'àmbit farmacèutic, critica la "manca de transparència" en els criteris de reemborsament de medicaments i els retards en aquest procés, així com les diferències en l'accés als medicaments entre comunitats autònomes. També esmenta la "taxa Google" (l'impost sobre serveis digitals) com una mesura que afecta desproporcionadament les empreses tecnològiques nord-americanes.
Un desafiament per a la sobirania cultural catalana
L'informe del govern de Trump no és només una crítica a les regulacions comercials espanyoles, sinó també un desafiament a la capacitat de Catalunya per protegir la seva llengua i cultura en un món globalitzat. En un context en què el català ja lluita per mantenir la seva presència en l'educació, l'administració i els mitjans, aquest tipus d'informes poden contribuir a reforçar narratives que minimitzen la importància de les llengües minoritzades en favor d'un model homogeni de lliure mercat.
Rebenten l'aparador de la llibreria Les Voltes de Girona amb una llamborda 6 Apr 11:45 PM (yesterday, 11:45 pm)
La matinada de dissabte a diumenge, la llibreria Les Voltes de Girona ha estat víctima d’un acte vandàlic. El vidre de l'aparador ha estat trobat fet miques, amb un forat evident que apunta a l’impacte d’una llamborda com a causa dels desperfectes.
“Aquesta nit hem sigut víctimes d'un atac!”, han expressat els responsables a través d’una publicació a X, acompanyada de fotografies que mostren tant el vidre trencat com la llamborda que s'hauria utilitzat en l’agressió. “No ens faran aturaran”, han afegit en un to ferm.
.
— Les Voltes Llibreria (@LesVoltes) April 5, 2025
Aquesta nit hem sigut víctimes d’un atac!!!
No ens aturaran!!!https://t.co/ClHO08kCs7
. pic.twitter.com/Sf5Tsbzoyj
El missatge ha rebut ràpidament a X el suport de les principals autoritats de la ciutat com l'alcalde Lluc Salellas, la vicealcaldessa Gemma Geis, vicealcaldessa, els escriptor Joan-Lluís Lluís i Salvador Macip, l'editor de Comanegra, Joan Sala o la directora d'Ona Llibres, Iolanda Batallé, a més d'usuaris de la xarxa condemnant l’atac.
Molts ànims i força, companys.
— Lluc Salellas i Vilar (@llsalellasvilar) April 5, 2025
Una abraçada
A l’espai danyat, al costat de l’aparador, es pot veure un mapa dels Països Catalans i la cèlebre imatge "Aixafem el feixisme" de Pere Català Pic, amb un peu amb espardenya a punt d’aixafar una esvàstica, elements que podrien donar pistes sobre possibles motivacions ideològiques darrere l’incident.
La llibreria Les Voltes, fundada el 1963 i situada a la plaça del Vi de Girona, és coneguda per vendre exclusivament llibres en català i s’ha consolidat com un símbol de resistència cultural i de promoció del catalanisme al llarg de sis dècades d'història.
RACó CULTURA POPULAR: 'Sonen les campanes'; el llibre que ens submergeix al món campaner 6 Apr 7:30 PM (yesterday, 7:30 pm)
A 'Sonen les campanes. Història, llenguatge i tradició '(Edicions Morera), l’arxiver Jordi Sacasas i l’historiador Nil Rider conviden el lector a fer una immersió profunda al món campaner. El llibre, que ha comptat amb el suport de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona, serà presentat dimecres 23 d’abril a la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona i el diumenge 27 de juny (12 hores) a la 38a Trobada de Campaners d’Os de Balaguer.
Coherent amb la línia editorial de la Col·lecció de l’Ermità, l’obra té un registre divulgatiu i una edició acurada. Entre altres matèries, invita a descobrir com va introduir-se la campana a Europa, l’evolució de la seva forma, la gran varietat d’usos i funcions civils i religioses de l’instrument, però també aspectes més tècnics, com ara les característiques del toc manual, l’essència de l’ofici de campaner o bé una relació de tipologies, materials i formes. Tot plegat amanit amb un capítol final a tall de proposta de futur, un glossari per facilitar la comprensió del text i un apèndix documental.
Els últims anys, les iniciatives per divulgar el patrimoni dels tocs manuals de campanes ha anat 'in crescendo'. A més dels reconeixements institucionals—declaració com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya (2017) i inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat segons la UNESCO—, la societat civil ha organitzat grups i jornades d’estudis, com son el Grup de Recerca Campanològica de Barcelona i els seminaris, les Jornades de Campanologia "Vivos Locos" i l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas.
Després de les dues presentacions amb les entitats col·laboradores, el llibre també serà presentat al monestir de Montserrat (24 de maig), Valls (16 de juny) i, en el marc de les festes del Corpus, un altre cop a Barcelona (19 de juny).